Letra y música: J. Segarra
En una nit de Nadal,
allà al front parapetas,
tres soldats acorralats,
van repasant les veritats.
Udiu: per que estem aci,
si la pau volia jo,
allá en mig la montanya,
amb la dóna i els meus fills.
Li contesta el del costat:
A ci tots estem forçats,
i tot el que no venia,
la fossa oberta tenia.
Jo vaig vindre per valor,
-li respon el del racò-
i ara pense on estáran,
els manans que parlen tant.
Li respon el del costat:
Segur que estan ben sentats,
bebént cava i mengant carnt,
que per a ells això ès Nadal.
Els tres s´han callat pensant,
que als seus ja no vorán més,
maleint guen i nació,
que porten la destruccció.
Els tirs de les metralletes,
els reboten al costat,
i van dient-los rient-se:
no eixireu d´aques forat.
Pensen que ès la ultima nit,
i que el món está podrit,
pero esperen un miracle,
per viure tant com els altres.
El miracle ja no els ve:
la metralla els toca als tres,
i en les ùltimes mirades,
es diuen ¡ja no som res¡
U dells que encara te veu,
es posa a parlar-li a Deu:
On estás que jo no et veig?
Del cregut tu dòna´m fets.
Si ès que dorms despertat ja,
en esta nit, nit de pau,
aci estem els tres caiguts,
i no es per que ho hem volgut.
Pensant-se que ja está alli,
obri els ulls per a mirar,
son els soldats enemics,
que els venen a rematar.
Tres tirs baix la negra nit,
els han fet per a sempre el llit,
i la blanca neu que cau,
els cobreix i els du la pau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario