NIT DE NADAL

Letra y música: J. Segarra

En una nit de Nadal,

allà al front parapetas,

tres soldats acorralats,

van repasant les veritats.

Udiu: per que estem aci,

si la pau volia jo,

allá en mig la montanya,

amb la dóna i els meus fills.

Li contesta el del costat:

A ci tots estem forçats,

i tot el que no venia,

la fossa oberta tenia.

Jo vaig vindre per valor,

-li respon el del racò-

i ara pense on estáran,

els manans que parlen tant.

Li respon el del costat:

Segur que estan ben sentats,

bebént cava i mengant carnt,

que per a ells això ès Nadal.

Els tres s´han callat pensant,

que als seus ja no vorán més,

maleint guen i nació,

que porten la destruccció.

Els tirs de les metralletes,

els reboten al costat,

i van dient-los rient-se:

no eixireu d´aques forat.

Pensen que ès la ultima nit,

i que el món está podrit,

pero esperen un miracle,

per viure tant com els altres.

El miracle ja no els ve:

la metralla els toca als tres,

i en les ùltimes mirades,

es diuen ¡ja no som res¡

U dells que encara te veu,

es posa a parlar-li a Deu:

On estás que jo no et veig?

Del cregut tu dòna´m fets.

Si ès que dorms despertat ja,

en esta nit, nit de pau,

aci estem els tres caiguts,

i no es per que ho hem volgut.

Pensant-se que ja está alli,

obri els ulls per a mirar,

son els soldats enemics,

que els venen a rematar.

Tres tirs baix la negra nit,

els han fet per a sempre el llit,

i la blanca neu que cau,

els cobreix i els du la pau.