Anit vaigtenir germàns,
un somni de benedicsió,
per que el món per be i raó,
tot es feia una nació.
Cada germa portava,
en el palmell de la ma,
cor, pensament i desig
per a voler ser amic.
Era tan gran el meu goig,
que d´emoció vaig plorar,
quan una llágrima viva,
rodant em va despertar.
Al obrir els ulls
por vaig sentir,
¡ja que el meu somni¡
no era alli.
Tot era fosc.
Tot era nit.
Tot era igual,
com ara estic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario