Ai Castelló
qué tens tu que tant
vull jo?
Séra per la teua
plana
o per eixe mar de
blavor,
séra pels respirs
que emdones
que són de la flor
de l´amor.
Eres catifa verda
que es torna cada any
rojor,
per tornar-li al
llaurador
la sang, la pell i
suor.
Ai Castelló
qué tens tu que tant
vull jo?
Será per la gent i
els pobles
de la plana a
l´arago,
que diuen cantan de
cor
nosaltres som
Catelló.
Açi els ulls tu as
obert
t´hem criat i
empapussat,
no vulges oblidar
-nos
ni negan-mos gires
cap.
No parleu que em feu
plorar.
Com us tinc que
oblidar
si en esta terra
sagrada,
tinc mare dòna i dos
fills ja.
No hay comentarios:
Publicar un comentario