Letra: J. Segarra
Música: J. Palacios
Música: J. Palacios
El pas a nivell Vila- realenc
está de moda creuar,
per que hi ha de guarda- agulles
una jove molt templada.
Els homens a peu i en carro
peguen voltes per passar,
per veure a l´agullonera
com les puja i fa baixar.
Com xiquets a fira
se queden mirant,
la camisa oberta i
nigada davant.
Adela
l´agullonera
a tots mels portes de cap,
tots t´an dit ja que et volen
pero tu no en vols a cap,
i dius que per a donarte
en l´altar t´as de casar.
Adela
la pura Adela
a l´altar et portaran,
per que eres la mes bonica
la mes pura i mes honrrá,
i el dia que tu o desitjes
el que vulgues ho fara.
Al pas a nivell Vila-realenc
un dia el tren va parar,
quan el rei Alfons el XII
al veure-la ho va ordenar.
Li va preguntar ¿qui eres?
Adela em diuen senyor.
I d´esta boja manera
començare tot alló.
En nom i riquesa
la va trastornar i
contenta i gustosa
ella es va donar.
Adela
la puta Adela
com a tots ens va enganyar,
la pureça que tenia
per altar no va guardar,
i en l´alqueria Medrano
la deshonra va busca.
Adela
la pura Adela
per l´altar no pasaràs,
ni tindras el nom de pura
per que el de puta duras,
pero el rei per ser bonica
als teus peus postrat tindras.
No hay comentarios:
Publicar un comentario