Letra y melodia: J. Segarra
Cuan la foscor es tranquila,
Cuan la foscor es tranquila,
i Mag aplega florit,
van despertant les
rondalles,
en el caliu de la nit.
Nit, de ronda y rondalla,
nit, d´amor i passió,
per a cantar-li a la dona,
ving aci baix del balcó.
Xiqueta vila-realera,
la mes bonica del món,
dolça llima desitjada,
com una mangrana,
esta nit, t´obric el cor.
Després d´el meu cant no
cregues,
que de tu em puc oblidar,
per que aginollat te jure,
sense tu no puc passar,
i ara que ho saps
disme que si,
que sí menys precies,
jo morc aci.
Per a mi eres,
aigua clara que´m lleve
la set.
Per a mi eres,
flama i brasa que´m lliura
del fret.
Per a mi eres, Gracieta
adorada,
qui em dona alegria i la
vida somia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario