Per què es va fer el món
i l´aire que respire?
Per què es va fer la vida
i l´ome va trionfar?
Quan te el coneixement,
sense be aprofital.
Per què em van fer a mi
quan no haguera volgut,
coneixer el món dolen
ni viure malament.
Perquè tan me falta
quan tan sobra al mòn,
i els que tenim fam
hem d´estar mirant?
Per què no soc lliure?
Per què esta la por?
Poseu-vos manants
el dit en el cor.
Per què una parula
que dic am rao,
am una mentida
l´anul-la un senyor?
I per què soc humilíat
al naiser tan desgraciat?
Ja què no em doneu la mà,
no empegueu la punyalada.
Plore i plore,
ja vaig naiser plorant.
Plore i plore,
i plorant seguiré
sempre en este paper.
No hay comentarios:
Publicar un comentario