Que negra la vida és,
al veuret molt prop dél fi,
quan ja no es pot valdre u,
i no et vol veure ningú.
Quantes vegades la crides,
a la mort tan menysprea,
i sens que fins a ella li asquejes,
i no et vol vindre a buscar.
Que negra la vida és,
i que mentida se´t fa,
en eixes dies que et queden,
quant veus que la tens contada.
Quans desenganys s´amontonen,
a lora de recordar,
i cuantes hores perdudes,
per pensar en el demá.
Si pugera torna a rere,
jo viuria cada pas,
oblidant omplir el cabas,
per fer tot el que bolia.
Si puguera tornar arrere,
el cos jo l´ambalaria,
igual com va la falsilla,
nit a nit i dia a dia.
Si pugera tornar enrrere,
ni per Cris ni per Sant Pere,
deixaria el temps perdut,
ni despresiaria desitjos,
que amb set no vaig voler beure.
Peró em trobe aci vençut, caigut i acabat,
a les portes d´esta nit,
on aure de dormir sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario