¡En que deus anant
pensant,
per a eriçonat-te tot el cos,
i per a que el teu pensament,
senta com un turmen¡
Calla.
No ho digues que per res ho vull escoltar
hi ha que ho se endevinar.
Per què?
Per què ho vols fer?
Es que no tens sentits.
Si es que tan et-repudi,
per que no posares remei, abans del goig i la llei.
Iper que fas sense pensar per a despres penedir-te.
Escoltam,
si, jo soc qui et parle, el teu fill,
aquest que encara no coneixes i mol t´estima.
El que cuant li veurás la cara, et llevara la tristor.
Aquest que tan estimaras, si lo que penses no fas.
Dime.
Perquè no em vols?
Perque no podras cuidarme?
Tranquila, mare,
que si em deixes gitat, per anar a treballar,
alli em quedare quet, fins que pugés tu torna.
Si creus que seré nuc ,per anarten a dansar,
et jure que dormire com tronc fin la matinada,
mes si ho fas perque no emvols, tampoc deus de malparir,
perque ara que ens enc viu, per res vull ser matat.
Dona vida fins el sol veure,
al que no vols sentir moure,
que molta gen hi ha es perant,
i si tu no em vols, ells em cuidaran,
acambi jure voler-te,
com fill a mare, sempre, sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario